LLACUNA DE LA TANCADA

Les llacunes són extensions d’aigua salabrosa situades a la línia costanera, sempre prop del mar. El seu procés de formació està influenciat pel dinamisme litoral i fluvial del Delta. Les llacunes que són paral·leles a la línia de costa s’originen normalment a partir d’una badia, en la qual l’intercanvi d’aigua amb el mar va quedant progressivament restringit pel creixement d’una o més barres sorrenques.
La Llacuna de la tancada es situa en l’hemidelta dret a Amposta i té una extensió de 312 Ha i una profunditat de menys de 70 cm: limitant pel sud amb la badia dels Alfacs i a l’est amb la mar Mediterrània.
Aquesta rep a la primavera i a l’estiu una entrada d’aigua dolça provinent dels arrossars circumdants.
Presenta un paisatge ric d’ambients vegetals distribuïts en funció de les condicions de salinitat del substrat; destacant zones naturals de jonqueres i sosars.
Aquesta diversitat d’ambients converteixen la llacuna i els espais limítrofs en un espai natural amb una riquesa florística i faunística excepcionals.
L’any 1992 la llacuna de la Tancada va ser declarada reserva de fauna, figura de protecció que en prohibeix la caça. L’activitat de pesca solament pot ser realitzada per la cofradia de pescadors de Sant Pere, complint una normativa.
La llacuna presenta vegetació típica i pròpia d’aigües dolces amb espècies com el senill i diferents macròfits.
A les zones properes a la costa predomina una vegetació més pròpia d’ambients salins.
La fauna de la llacuna és rica i diversa ja que es poden trobar grans estols de fotges  i diferents espècies d’ànecs que hi passen l’hivern, mentre que a l’estiu es troben gavines corses, fumarells i xatracs. Des del mirador es pot observar un dels ocells més representatius del Delta de l’Ebre, el flamenc. Pel que fa als peixos hi ha nombroses espècies d’aigües marines: dorades, llenguados, llobarros, llises i anguiles.  Dins dels invertebrats poden destacar entre els aquàtics la gambeta i insectes terrestres.