TORRE DE LA CARROVA

ELEMENT HISTÒRIC I CULTURAL D’AMPOSTA

Torre declarada bé cultural d’interès nacional. Històricament era el punt estratègic per al control del trànsit fluvial.

En aquest punt on el roquer s’avança cap al riu Ebre mentre que la terrassa quaternària s’enretira deixant pas, als seus peus, als terrenys argilencs, es situa el petit turó on s’aixeca la torre de la Carrova. A l’altra riba del riu podem veure, a aquesta alçada, la torre de Campredó.

Les terres situades al voltant de l’eix fluvial de l’Ebre albergaren una complexa xarxa militar defensiva i de vigilància formada per torres i castells, a totes dues bandes del riu, que tindria el seu origen en època andalusí (s.IX-XI).

D’aquesta xarxa també en forma part la Carrova si bé la imponent torre actual es va bastir al segle XIV, en els límits del domini inicial dels hospitalers a Amposta. La zona evidència també restes d’ocupació neolítiques, ibèriques i romanes.

Durant el període medieval l’heretat a més de complir amb funcions defensives i participar en accions bèl·liques per mitja de la torre, com el seu paper a la guerra contra Joan II (1465), va funcionar com una important explotació agrícola on es conreava blat, oliveres, vinya i productes d’horta, i en un primer moment l’existència d’un molí d’oli (derruït a principis del segle XV) permetia la transformació del producte. La comunitat cistercenca va mantenir el seu domini sobre la Carrova fins al segle XIX en que a causa de la desamortització la torre passà a ésser propietat del marquès de Santa Maria.

L’any 1977 la torre fou declarada Monument Històric-Artístic d’Interés Local amb el número de registre R-I-51-5017. A més, posteriorment, obtingué la protecció com a Bé Cultural d’Interés Nacional dins la declaració genèrica de castells i elements defensius de la Ley de Patrimoni Històrico Espanyol (1985) i de la Llei del Patrimoni Cultural Català (1993). La torre, propietat de l’Ajuntament d’Amposta, fou restaurada als anys 90 del segle XX.

Informació útil

Open chat