Església de Santa Maria

Planta de l’església fortificada bastida entre els segles XVI-XVII. Situada, per primer cop, dins del nucli de població i fora del recinte del castell. Aquest espai sagrat, on també es soterrava els difunts, protegia a la població de les periòdiques incursions de pirates i corsaris a les costes deltaiques i al riu Ebre.

L’ESGLÉSIA LLIGADA A LA HISTÒRIA D’UN POBLE

 

INTRODUCCIÓ

En el marc de les obres de reordenació urbana del carrer Major i la plaça d’Espanya executades el 2014, es van dur a terme un seguit de tasques arqueològiques. Aquestes van permetre recuperar diferents elements mobles que il·lustren l’ocupació de l’espai del casc antic d’Amposta entre el període ibèric i l’actualitat. Concretament, es van localitzar materials corresponents al període ibèric, romà, medieval andalusí, medieval cristià, l’època moderna i l’època contemporània. Més enllà d’aquests materials, la intervenció va permetre documentar la planta de l’antiga església de la vila, així com el cementiri que existia al seu voltant.

AMPOSTA A LA BAIXA EDAT MITJANA

L’any 1148 Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa. A partir d’aquest moment, el castell d’Amposta amb els seus territoris quedaven en mans de l’Orde de l’Hospital Sant Joan de Jerusalem, qui instal·lava en aquest castell el màxim ens de govern d’aquesta orde als territoris de la Corona d’Aragó creant la figura del Castellà d’Amposta.

L’any 1280, el rei Pere el Gran intercanviarà amb els Hospitalers el territori d’Amposta i el seu castell per altres territoris, passant així a domini reial aquest punt estratègic de la desembocadura de l’Ebre. Sis anys més tard, s’estableix la carta de població d’Amposta. La documentació conservada dels segles XIV i XV ens apropen a un nucli urbà de petites dimensions en el que les vivendes s’alternen amb horts i patis, amb un desenvolupament lent que es va veure estroncat arran de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) que va provocar la destrucció del castell.

L’ESGLÉSIA D’AMPOSTA A L’EDAT MITJANA

El primer document en el qual s’esmenta una església a Amposta data del 1097, quan Ramon Berenguer III va fer una donació a l’abat de Sant Cugat d’un seguit de terres al sud de l’Ebre que encara no havien estat conquerides. En aquest document s’anomena l’església del Sant Sepulcre d’Amposta, la qual correspondria a una església fundada en època visigoda, però que les darreres investigacions demostren que es tracta d’una església inexistent.

A les darreries del segle XIII, coincidint amb l’inici del nucli urbà, es bastiria una primera església per a donar servei als pobladors d’Amposta. Aquesta església existia al 1314, ja que el bisbe Paholac va visitar aquesta població en el transcurs de la seva visita pastoral i ja apareix sota l’advocació de Santa Maria. Al segle XV es repeteixen les visites pastorals, sense que en cap d’elles hi hagi una descripció sobre les seves característiques arquitectòniques.

Durant el setge al castell d’Amposta entre els anys 1465 i 1466, l’església va patir diversos desperfectes fruit dels bombardejos, juntament amb altres edificis de la població, com el molí de Miralles.

Aquesta església medieval podria ser el que posteriorment es coneix com la Capella de Santa Susanna. Tot i la manca de documentació que ho permet afirmar, la situació de l’antiga capella a tocar del riu, així com la forma en la què es representa en la cartografia antiga, ens apropen a la planta d’un edifici bastit en època medieval.

AMPOSTA A L’ÈPOCA MODERNA

Amb la destrucció del castell, s’obre un període de decadència per a Amposta que no es va capgirar fins a finals del segle XVIII. Arran d’aquesta destrucció, la vila esdevingué un punt fàcil d’atac pels pirates, amb atacs especialment violents els anys 1513-1540, cosa que provocà el seu despoblament, quedant la població reduïda a unes poques desenes d’habitants. El fogatge de 1553 tan sols comptabilitza 16 focs, equivalent a uns 60 habitants.

L’ESGLÉSIA D’AMPOSTA EN ÈPOCA MODERNA

És possible, que els desperfectes ocasionats a l’església durant el conflicte català, foren tan greus que obliguessin a la construcció d’una nova església. Aquesta construcció compliria també les funcions de refugi dels veïns de la vila en cas d’atac dels pirates. Alguns documents dels segles XVI i XVII expliquen que l’església va acomplir aquesta funció durant dies i que fins i tot els objectes de valor dels veïns es guardaven a l’església.

Aquesta església forta i segura es correspondria amb la descoberta  en el subsòl d’aquesta plaça. L’edifici ocupava la major part de l’espai, llindant al nord amb l’actual carrer Nou, a l’oest amb el carrer Major, a l’est amb el cementiri i al sud amb un carrer avui en dia desaparegut. L’estat de conservació de les restes, d’arrasament gairebé total, tan sols ens permet observar la planta de l’edifici: una església de nau única amb l’absis orientat al nord-est i amb uns murs perimetrals de més de dos metres de gruix realitzats amb morter de calç.

Tot i la manca de documentació, la tècnica construïda emprada i la tipologia de la planta de l’església ens apropen a un edifici construït a les darreries del segle XVI o ja XVII. Un edifici que, per les característiques dels seus fonaments, podria haver estat fortificat, donant així resposta a les necessitats de seguretat de la població.

Les excavacions dutes a terme, han permès documentar una sèrie d’enterraments realitzats a l’interior de l’edifici, els quals ocupen la totalitat de l’espai disponible i tant corresponen a individus adults com a infants. Els enterraments més antics disposen d’una fossa de forma més o menys regular tallada a la mateixa roca. En la majoria dels casos, les inhumacions apareixen afectades per enterraments posteriors, cosa que demostra l’alta densitat d’enterraments que es van produir en aquest espai.

La totalitat dels enterraments localitzats en aquest espai es van realitzar amb sudari, és a dir, amb el difunt amortallat amb un llençol o altre objecte tèxtil. Aquest fet es dedueix per l’absència de claus de ferro corresponents als taüts.

Al voltant de l’església es trobava el cementiri, ocupant l’espai dels actuals carrers Nou, Àfrica i segurament l’espai on ara s’erigeix l’església de l’Assumpció. En aquest cementiri també s’observa una alta densitat d’enterraments, fruit del llarg temps d’utilització de l’espai.

Amb la construcció de la nova església de l’Assumpció, i les lleis de salubritat del segle XVIII que prohibeixen els enterraments a l’interior dels edificis religiosos i cascs urbans, el cementiri es va traslladar a la zona de les Quintanes, on va romandre fins a finals del segle XIX.

Informació útil

  • On: Plaça de l'Ajuntament, 8, 43870 Amposta, Tarragona, Espanya
  • Horari: Obert tot el dia.
  • Telèfon: 977700103
Open chat