Itinerari - El Montsià, una serralada vora el litoral deltaic
Saltar grup d'enllaços varis
LA SERRA DE MONTSIÀ, UN PULMÓ DE VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA I DE CONREUS DE SECÀ
Temps: 6-8 hores
Mitjà de transport: Amposta-Mas de Miralles amb
cotxe o bicicleta, Mas de Miralles-
Mata-redona a peu
Tipus d'itinerari: itinerari lineal Distància: 24 km (6
km anada primer tram, 6 km anada segon tram)
Estacionalitat: Primavera floreix la farigola i el
marfull. Estiu període de màxima sequera. Tardor
els colors de les flors del bruc d'hivern i la gatosa
omplen el paisatge. Hivern la blada és l'únic arbre
que ha perdut la fulla.
SORTIDA: Carrer Sant Cristòfol
La serra de Montsià és una serra típicament mediterrània, que contrasta amb les terres humides que se solen visitar. Per ser un punt elevat i paral·lel a la costa constitueix un excel·lent mirador sobre el Delta.
Descripció de l'itinerari
Des d'Amposta heu d'agafar el carrer Sant Cristòfol que aboca al lligallo de la Cambra, i des d'aquest s'agafa el camí de la Ferrereta. Aquest creua la carretera de circumval·lació de la població o C-12 i continua fins arribar al lligallo de Lorente. Continua pel camí del mas d'en Carrasca, on es troba el monestir i que transcorre pels peus de la serra, envoltats de conreus d'oliveres i de garrofers. En arribar al final del camí us trobeu amb el lligallo de Miralles que coincideix amb el GR-92. Els lligallos eren camins on transitaven els ramats transhumants en busca de pastures fresques, a l'estiu habitaven la serra de Montsià. Al final del lligallo una bifurcació us obliga a continuar pel ramal de l'esquerra.
Abans d'arribar a l'enllaç amb el GR-92 hi ha una petita esplanada per aparcar el vehicle. Des d'aquí s'inicia l'itinerari a peu senyalitzat amb les marques roges i blanques. La primera pujada abans de vèncer la muntanya és força accentuada (4). L'esforç es veu recompensat quan s'arriba al pla de Gallos, el seu nom ho indica, grans esplanades, amb restes d'edificacions i marges de pedra en sec, on s'observa la petjada de l'home en voler conquerir aquesta terra. Aquest és un lloc ideal per fer una petita parada i descansar a l'abric d'unes centenàries carrasques, des d'on es divisa perfectament el delta de l'Ebre.
Heu de seguir el sender entre barrancs i parets de roca calcària fins arribar a la font del Burgar (1-2), situada al barranc de Solito. Té sempre aigua i alimenta unes piques de pedra (3) que servien per abeurar els ramats. Continueu pel mateix sender fins arribar al llom de la muntanya. Aquest trajecte aglutina vegetació del bosc típic mediterrani on hi predominen les alzines, els marfulls, els lligaboscs i les heures. Un cop veieu les terrasses de cultiu abandonades amb els marges de pedra en sec vol dir que esteu al mas de Mataredona, antics habitants de la serra vivien en aquest mas, de l'agricultura i de la ramaderia, del tot autosuficients. En el trajecte que puja cap a la Foradada (5) pel fil de la muntanya, a l'estiu se solen observar ramats de bestiar boví, a l'horitzó nord-oest s'observa els Ports i al sud-est el Delta sobre les aigües del Mediterrani. L'itinerari culmina amb l'arribada a la roca Foradada, un gran finestral obert a la punta de la Banya, les llacunes i els camps d'arròs del Delta. En sentit contrari, us sorprèn l'aflorament rocós de Mataredona, de disposició circular, el qual la cultura popular el considera d'origen misteriós.
Recomanacions:
A l'estiu heu d'evitar les hores de més sol portar gorra i aigua. No es permès l'acampada lliure. Les deixalles que efectueu emporteu-les cap a casa. Si trobeu bous pasturant no representen cap perill si no els molesteu.
El romer /Rosmarinus officinalis
Arbust aromàtic i medicinal que forma part de la vegetació típica mediterrània, sobretot creix als peus de les serres i en terrenys calcaris, com és el cas de la serra de Montsià. Floreix gairebé durant tot l'any. Les seves propietats són moltes, l'oli essencial en ús extern serveix per a tonificar el cos cansat dels excursionistes desprès d'una gran caminada.
Compartir a
