Itinerari - Camí de Sant Jaume de l'Ebre
Saltar grup d'enllaços varis
Associació Amics del Camí de Sant Jaume de l'Ebre del Montsià
http://xacobeoebremontsia.com/
Tel. 606 61 88 27
ITINERARI
S'inicia a la desembocadura de l'Ebre, al Montell de les Mares de Déu del municipi de Deltebre.
En aquest lloc, hi ha les imatges de les verges patrones de les Comunitats Autonòmes per les que transita el riu i és el punt més alt de tot el Delta.
Es passa pel nou port fluvial de Deltebre i per l’embarcador de les "Golondrines", on girem a la dreta per una sendera que ens porta al canal de l'esquerra de l'Ebre.
Seguint el canal es pot arribar fins a Amposta (variant curta recomanada per als pelegrins que van a peu).
Si volem conèixer el Delta, ens desviarem des de una gran rotonda que ens portarà al passeig fluvial del poble de Deltebre, fins a trobar el pont de "Lo Passador" i creuant el riu ens durà a Sant Jaume d'Enveja.
D'aquí ens dirigirem al Poble Nou i a Sant Carles de la Ràpita.
El recorregut està senyalitzat amb uns postes cilindrics d’1,20 m. d'altura, bisellats a la part superior on hi ha una placa indicativa del Camí.
DELTEBRE: Varietat d'aus migratòries. Llacs naturals.Els Ponts del Rei. Arrossars. Illes de Gràcia i Sant Antoni. El Garxal. Ecomuseu. Platges de la Marquesa i Riumar. Miratges. Excursions fluvials. Transbordadors.
SANT JAUME D'ENVEJA: Església de Sant Jaume. Arrossars. Platges de Migjorn i del Serrallo. Illa de Buda. Cap de Tortosa. Llacunes de l'Alfacada i la Platjola. Baladre monumental de Balada. Els Muntells.
POBLE NOU: Al terme municipal d'Amposta. Alberg. Casa de Fusta i museu ornitològic. Torre de Sant Joan. Llacunes de la Tancada i l'Encanyissada. Platja dels Eucaliptus.
SANT CARLES DE LA RÀPITA: Port natural del Alfacs. Passeig marítim. Parc de Garbí.
Urbanisme i edificis neoclàssics. Façana del convent Santjoanista. Torre de la Guardiola. Erms de Casablanca. Platja del Trabucador i punta de la Banya. Salines. Museu de malacologia. Mata-rodona i la Foradada. Llotja i drassanes artesanes. Llagostins.
Aquí connecta la branca del Camí de Sant Jaume procedent del nord de València.
Sortirem de Sant Carles de la Ràpita i seguint el Canal Marítim de Navegació, construït durant el regnat de Carles III, arribarem a Amposta, on la senyalització urbana s'ha fet mitjançant unes rajoles ceràmiques amb la clàssica petxina del pelegrí, vorejant la façana fluvial del poble.
Després continuarem pel canal de la Dreta de l'Ebre, passant per Mianes,Vinallop i l'Arrabal de Crist, abans de trobar Tortosa.
AMPOSTA: Capital comarcal del Montsià. Pont Penjant sobre l'Ebre.Capella de Stª Susanna. Port fluvial. Museu del Montsià. La Carrova i altres torres de defensa.
Restes arqueològiques del íbers. El Fosso i fonaments del Castell dels Hospitalaris, antiga seu de la Castellania d'Amposta. Parc natural del Delta de l'Ebre (Balada i Poble Nou). Ermita de la Verge del Montsià. El Montsianell.
MIANES: Despoblat del terme municipal de Tortosa. A la partida del Castell són notables les restes arqueològiques aflorades.
VINALLOP: Pedania de Tortosa on es troben els arrossars més a l'interior de la desembocadura de l'Ebre. Església de la Divina Pastora. Vestigis arqueològics.
TORTOSA: Ciutat amb més de 2000 anys d'antiguitat. És la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre. Seu episcopal de la diòcesi homònima. Compta amb monuments com la Catedral, el Castell de la Suda, el Palau Episcopal, els Reials Col·legis i la LLotja i espais com la Jueria i els Jardins del Príncep. Gaudeixen d’interès les ermites de la Petja, els Reis, Mig Camí, Coll de l'Alba, Sant Bernabé, Montserrat i Sant Josep de la Muntanya i també diverses torres medievals de defensa. El riu Ebre és turísticament navegable des del seu port fluvial. La Ruta del Tres Reis, que uneix Tortosa amb Morella i Alcanyís, emmarca els Ports de Tortosa-Beseit, parc natural i reserva més gran de cabra hispànica de l'Estat.
Al Portal del Romeu, prop de la Catedral, aflueixen els ramals Nord i Sud de l’antiga Via Augusta, per la que arribaven els pelegrins que volien fer el Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
Sortirem de Tortosa, pel Pont de l'Estat, en busca de Roquetes, on podem optar per seguir el Canal de la Dreta de l'Ebre o per la nova Via Verda, per enllaçar amb la EMD. de Jesús, Aldover i Xerta.
El recent acord de cessió de les antigues estacions del tren de Val de Zafan als ajuntaments, permetrà en un futur proper la seva utilització com Albergs o Refugis.
ROQUETES: Observatori Geofísic de l'Ebre. Torre dels Gil. Ermita del Carme. Raval de Crist. Reserva de cabra Hispànica dels ports de Tortosa-Beseit. Mont Caro (1447 m.), Cova del Vidre, la Caramella, Cova de les Avellanes.
JESÚS: EMD. de Tortosa. Església barroca amb claustre franciscà (aquí féu vida conventual Sant Salvador d’Horta). Eucaliptus monumental. Torres de defensa del Prior i d'en Corder. Casa residència Teresiana i Noviciat de la Consolació (modernistes i amb museu). Sepulcres de Sant Enric d’Ossó i de Sta. MªRosa Molas.
Catifes florals a la festa del Sagrat Cor de Jesús. Pessebre vivent.
ALDOVER: Platja fluvial. Jaciments prehistòrics amb abundant indústria del sílex. Tipisme a la zona del Calvari i a la seva ermita. Església parroquial de la Nativitat de la Verge i Sant Jordi.
XERTA: Església parroquial amb limnígraf al campanari. Casa dels Sentís. Àrea recreativa. L'Assut (presa de possible procedència àrab) i resclosa de pas dels antics llaüts i rais i de les actuals embarcacions turístiques. Molí fluvial.
A la sortida de Xerta i amb alguna dificultat buscarem la Via Verda, quasi sempre a la vora del riu Canaleta. Seguint-la, trobarem les antigues estacions de Benifallet i del Pinell de Brai, el balneari de la Fontcalda i l'estació de Prat de Compte. Aquí, girarem a la dreta i pujant pel camí de la Val de Navarro farem cap a la Fonteta i Gandesa. En aquest últim tram es troba l'obra de Tàpies denominada "La petjada", feta en homenatge als pelegrins.
BENIFALLET: Església de la Mare de Déu de Dalt. Carrers i cases típiques. Cova de les Meravelles (estalactites i estalagmites). Pont del LLaguter. Aqüeducte i poblat ibèric de Xalamera. Ermitori de Cardó i antic balneari en reconstrucció. Planta embotelladora d’aigua. Creu de Santos.
PINELL de BRAI: Carrers tortuosos i irregulars. Cases penjants. Catedral del Vi (Cooperativa Agrícola). Portal medieval del LLop. Església de Sant LLorenç màrtir. Ermita de Stª Magdalena (Poblat ibèric, àrea recreativa i Font de Brolls). Serres de Cavalls i Pàndols (monument a la Pau a Punta Alta, 705 m.)
MIRAVET: Des de la talaia de LLixem, a la vora de l'Ebre, es contempla el pas de Barrufemes i les històriques terres de Miravet, molt vinculades al Camí de Sant Jaume de l'Ebre i famoses pel seu castell àrab i templari. El Cap de Vila o poble antic. Església vella (hospitalària). Ceràmica. LLaüts.
LA FONTCALDA: Situada al terme municipal de Gandesa. Santuari i balneari a la vall que travessa el riu Canaleta entre la mola de la Fusta i la serra de Crestall. Els Xorros (font d'aigua mineromedicinal que brolla a 25º C de temperatura). Centre de pelegrinatge comarcal. Zona d’acampada. Àrea recreativa.
GANDESA:Capital de la comarca de Terra Alta. Església Arxiprestal romanicogòtica. Presó (antiga casa hospitalària). Casa Liori. Casa de la Vila. Ca l'Inquisidor i casa senyorial dels barons de Purroy. Cooperativa modernista. Plaça porticada. Creu Coberta. Pòrtics del carrer Pes Vell. Serres de Cavalls i Pàndols (Puig Cavaller, 709 m.). Jaciment arqueològic del Coll del Moro. La Fonteta.
Ens dirigirem cap a Batea enfilant l’antic Camí Reial que passa per la Creu de la Saboga, encara que seria de profit fer una incursió a la Casa Coll de Vilalba dels Arcs, on es troba el Museu del Camí de Sant Jaume de l'Ebre. Aquí conflueix el Braç Hospitaler, ramal del Camí provinent de Hospitalet de l'Infant.
VILALBA DELS ARCS: Església de la Verge de Gràcia (templària). Església de Sant LLorenç. Portal medieval del Bassot. Pòrtics. Calvari i capella de Nostra Sra. dels Dolors. Ermites de Montserrat i Sant Pau. La Font (safareig públic).Vall de Voravall. Romiatge a Berrús. Casa Martell. Casa Coll-Museu, residència pairal que conserva la seva ambientació original i recrea els motius que al.ludeixen a la peregrinació a Compostela per la via ebrenca (bodega, habitació de Sant Enric d’Ossó, retaule gòtic de Sant Jordi).
BATEA: Nucli antic característic amb carrers i places porticades. Església de Sant Miquel. El Fossar (restes de l'antic castell medieval). Capella de la Verge del Portal. Portals de l'Àngel, de cal Llarg i de sant Roc. Casa Català. Torres del Castellà i Martí. Calvari (sis capelles barroques). Castell i Església de sant Joan d'Algars. Església de la Transfiguració del Senyor de les Pinyeres. Poblat ibèric del tossal del Moro.
Sortim de Batea i al poc ens trobem el riu Algars, espai natural protegit, que ens serveix de porta d’entrada a l'Aragó. També pel camí reial enfilarem els nostres passos cap a Fabara de Matarranya.
Més tard, al llarg dels dies, trobarem Casp, el Monasteri de Stª Mª de Rueda i Saragossa, on el seu Pilar
és un dels punts culminants del nostre Camí . Després vindran Tudela, Alfaro, Calahorra i Logronyo, punt
en el que ens unirem al Camí Francès, amb l'esperança d’assolir la meta de Compostela.
FABARA: A la vora del riu Matarranya. Ajuntament del s.XVII-XVIII (antic palau medieval) que acull el Museu de pintura de Virgili Albiac. Església parroquial de Sant Joan Baptista (fortificada). Jaciments arqueològics del Roquissal del Rullo i d’altres. Mausoleu romà del s.II a.C. que és considerat l’edifici funerari romà més gran i millor conservat de l'Estat i un del millors conservats a tot el món.
El recorregut del Camí de Sant Jaume de l'Ebre per terres catalanes és de 120 km. aproximadament, i des del seu inici al Montell de les Mares de Déu, fins a Santiago de Compostela hi ha 1040 km.
HISTÒRIA
El Camí de Sant Jaume del'Ebre recollia els pelegrins que es dirigien a Compostela procedents dels països riberencs de la Mediterrània, de tota la regió marítima de l'Ebre i als que hi afluïen per l’antiga Via Augusta, que comunicava tot el litoral del Mare Nostrum hispà i de la que encara es conserven alguns trams..
Penetrant per la desembocadura de l'Ebre, remuntaven el riu, en vaixell, fins a Tortosa.
Es reunien al Portal del Romeu, que complia la mateixa funció que Roncesvalles a Navarra i Somport a Osca, i des d'aquest indret començaven una llarguíssima caminada que, a través de Gandesa, Batea, Casp, Saragossa, Tudela i Calahorra, els portava fins a Logronyo, on enllaçaven amb el Camí Francès.
Les ordres religioses dels Hospitalaris (Castellania d'Amposta) i Templaris (Tortosa i Miravet);
els monestirs de Stª Maria de la Ràpita i el de Stª Maria de Benifassà,van jugar un paper rellevant en la consolidació d'aquest Camí.
No hem d'oblidar la puixança de Tortosa i la seva diòcesi, que durant segles va constituir punt de trobada dels pelegrins que es dirigien a Galícia, dels romeus que anaven a Roma o dels palmers que emprenien viatge a Terra Santa.
A Tortosa, hi ha documentades peregrinacions pel Camí de Sant Jaume de l'Ebre només 27 anys després de la reconquesta de la ciutat pels cristians.
D'aquells i d’altres documents es desprén que ja existia a la primitiva catedral una capella dedicada a Sant Jaume.
A l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre existeix documentació medieval que ens parla d'un ermità a Horta de Sant Joan encarregat de la conservació dels camins pels que
havien de transitar els pelegrins.
També hi ha documents que detallen els donatius que concedia als pelegrins l'ajuntament tortosí, en concepte de caritat pública, per ajudar-los en el viatge cap al sepulcre de l'apòstol
i pels quals se sap, inclús, la procedència dels romeus.
Hi ha referències a pelegrins procedents de Lleida o d'Hongria.
Els propis reis de la Corona Catalano-Aragonesa, en las seves estades a Tortosa, van ajudar als pelegrins.
Com a exemple tenim el cas dels 50 florins d'or d'Aragó que Sibila de Fortià va donar a Manuel de León, personatge que provenia d'una dinastia d'Armènia, per rescabalar-lo de les despeses realitzades en el seu viatge a Compostela, segons es desprén d'un albarà datat a Tortosa el 28 de desembre de 1381.
A Gandesa, Pere el Cerimoniós ordenà al seu almoiner major que concedís ajuts als pelegrins necessitats que passaven cap a Sant Jaume de Galícia.
Fins als anys 1950-60 encara es veien pelegrins per aquestes contrades.
Avui, quasi 50 anys després, i gràcies a l'esforç dels Ajuntaments i de les Associacions d'amics del Camí , el nostre Camí de Sant Jaume de l’Ebre torna a ser una realitat que ens omple d'orgull.
Veure més... xacobeoebremontsia.com/
Compartir a
