Delta de l'Ebre

Turisme de Natura

El delta de l'Ebre constitueix la zona humida més gran de les terres catalanes i el primer hàbitat aquàtic de la mediterrània occidental desprès del de la Camarga (Parc Regional Francès) i el segon de la península després del Parc Nacional de Doñana. El Delta destaca pel seu paper biològic; en el seu interior extenses àrees de cultius d'arròs, hortícoles i de fruiterars; en la part litoral es troba un dels paisatges lacustres més atractius del Mediterrani, amb grans llacunes d'una riquesa biològica excepcional; i en la seva perifèria grans extensions de sòls salins; a més les llargues i desertes platges arenoses amb dunes.

Moltes de les àrees del Delta foren declarades al 1983 Parc Natural per a protegir-ne el seu interès ecològic. Les àrees pertanyent al terme municipal d'Amposta són: la llacuna de l'Encanyissada, la llacuna de la Tancada, la llacuna de la Platjola, els ullals de Baltasar i l'Illa de Sapinya.

Ornitologia

El delta de l'Ebre és una zona humida d'interès internacional per als ocells, ja que serveix d'àrea de repòs i d'hivernada, a més de ser el lloc de cria per a nombroses espècies. És per aquesta raó que la seva ornitofauna és especialment rica i variada, havent-se observat al voltant de 300 espècies diferents.

La millor època per observar ocells és la tardor, quan l'arribada dels hivernants coincideix amb el pas d'altres migradors que van més al sud, donant lloc a una elevada diversitat. Malgrat tot, l'hivern també ens permet l'observació d'espècies molt interessants, entre les quals destaquen els anàtids: cullerot (Anas clypeata), ànec piulador (Anas penelope), ànec blanc (Tadorna tadorna), morell cap roig (Aythya ferina),i també els limícoles: gamba roja (Tringa totanus), tètol cua-negre (Limosa limosa),

A l'estiu disminueix la diversitat, però a canvi podem observar les espècies més vistoses: agró roig (Ardea purpurea), cames llargues (Himantopus himantopus), martinet menut (Ixobrychus minutus). Durant tot l'any podem observar les espècies que no migren, com el martinet blanc (Egretta garcetta), l'esplugabous (Bubulcus ibis), el flamenc (Phoenicopterus ruber), el bec d'alena (Recurvirostra avosetta), la gavina corsa (Larus audouinii)'.Tant les espècies estivals com les sedentàries nien a casa nostra, en general l'aparellament té lloc a principis de primavera, poc després ve la posta, i els polls solen eclosionar l'ou a finals de primavera o principis d'estiu.

Vegetació i flora

En els llocs més humits la vegetació és molt diferent. A les ribes del riu encara queden restes del bosc de ribera, bosc que antigament les cobria de manera àmplia i espessa, amb àlbers (Populus alba), salzes (Salix sp), tamarius (Tamarix sp) i el lligabosc de riu (Lonicera biflora). Les vores de les basses estan cobertes per plantes que malgrat veure's fora de l'aigua, tenen les seves arrels dins, com el senill (Phragmites communis), la bova (Typha sp) i la sisca (Carex sp). Prop de la mar, en els terrenys més salitrosos trobem els sosars, amb la sosa (Salicornia sp) com a principal representant de moltes plantes adaptades a l'elevada quantitat de sals del sòl. Finalment en les dunes de les llargues platges de sorra fina trobem una altra vegetació diferent, amb el borró (Ammophila arenaria) i el lliri de mar (Pancratium maritimum).

Pesca

La confluència de masses d'aigua salada i d'aigua dolça dóna lloc a una elevada riquesa piscícola.

Els llocs adients per a practicar la pesca lliure al riu són l'embarcador d'Amposta i el de Balada; i per a practicar la pesca al mar mediterrani és el pantalà de l'àrea de les Madalenes, a la badia dels Alfacs.